Casa-estudi per arquitecte

ARQUITECTE: Xavier Llagostera
LLOC: c/ Déu i Mata, Barcelona
TIPOLOGIA: Vivenda
CLIENT: Alex Pinós

El projecte consistia en unir dues oficines i transformar-les en un sol habitatge. Aquestes oficines estaven situades en el pis entresol d’un edifici de 10 plantes. Per fer això es va tenir que sol·licitar llicència d‘obres majors pel canvi d’ús. Primer es va tenir que esbrinar si era factible. Ens varem assabentar, mirant documentació de l‘edifici de l’arxiu de l’Ajuntament, que el projecte original incloïa habitatges en la planta entresol. Es a dir l’edifici es componia de planta baixa i 9 plantes d’habitatges. Va se durant les obres que el promotor va canviar els habitatges de la planta entresol per oficines. Aleshores, els anys 70’, les oficines estaven molt buscades. Finalment ens varen donar la llicència de canvi d’ús per l’habitatge.

Originàriament el programa del projecte incloïa una sala d’estar amb menjador, una cuina amb safereig, una habitació suite de matrimoni amb bany, dos habitacions individuals i un bany de cortesia. Les dues oficines, que es convertirien en un habitatge, tenien molta façana a carrer (en total tenien 11 metres de façana), la resta eren mitgeres amb altres oficines o amb altres finques.

El projecte tenia diferents punts de partida: la sala d’estar–menjador tindria una forma rectangular quasi ocupant la totalitat del local, la cuina tindria unes dimensions generoses i donaria a façana de carrer, les dues habitacions individuals també donarien a façana. La habitació suite podria estar en el interior, il·luminant-se i ventil·lant-se a través del pati de llums de l ‘edifici.

Els punts de partida s’anirien complint. L’accés a l’habitatge es produiria a través d’un rebedor. Des d’el rebedor s’ accediria directament al espai central de l’ habitatge: la sala d’estar–menjador. Des d’aquest espai de la sala d’estar, i per el costat esquerra, s’accediria a la cuina. Des de la sala d’estar, però per el costat dret s’ accediria al distribuïdor de les tres habitacions i el bany. La sala d’estar–menjador tindria unes dimensions de 3,9 metres x 6,3 metres. La dimensió gran estaria perpendicular a façana. Aquest rectangle, a la vegada, es dividiria en dos quadrats: un, el més pròxim a la façana, seria per als dos sofàs i l’ altre, més llunyà a la façana, seria per al menjador. Es creava un pas entre les dues peçes. Aquest pas comunicava amb la cuina, per un costat, i amb el distribuïdor de les habitacions, per l’altre. La paret que separa la sala d’ estar amb la cuina no arribava fins el sostre. Tenia una alçada de 2,10 metres. Aquesta paret tampoc arribava a façana ja que la modulació de la fusteria no coincidia amb la paret. En la paret que separa la primera habitació individual i la sala d’ estar es va construir un banc acabat en fusta per col·locar la televisió i l’equip de música. Als dos pilars que emmarquen aquesta paret s’ els va donar una forma inclinada.

Durant les obres la Propietat va decidir unir les dues habitacions individuals en una sola. Deia que allà, en lloc de instal·lar una habitació, instal·laria el seu despatx. Treballar a casa també té els seus avantatges. De manera que també es va decidir que en la paret que separa el distribuïdor de habitacions i el seu futur despatx hi hagués una finestra alta, amb vidres fixos. Aquesta finestra donaria llum al distribuïdor.

El color de les parets de la sala d’estar–menjador, la cuina, el distribuïdor i el despatx, era un verd gris fosc. La resta: despatx, habitació suite i els banys seria de color blanc. Les dues parets del menjador es van revestir de fusta de faig: com la taula del menjador.

 


Casa-estudi per arquitecte Casa-estudi per arquitecte Casa-estudi per arquitecte Casa-estudi per arquitecte Casa-estudi per arquitecte
loading..